12 febrer 2008

Un dibuix val més que mil paraules

Els diaris estan farcits de titulars, fotos, articles, cròniques i mils i mils de lletres que ens hi serveixen per informar-nos i crear-nos opinió de fets, persones, situacions actuals i futures. Ara bé, existeix també un espai dedicat a l’humor gràfic que amb art i intel.ligència ens suggereix amb un sol cop d’ull tota una situació política, social, i fins i tot ideològica, que pot esdevenir total i ser més aclaridora de la realitat que mils de paraules.

El passat dissabte 9 de febrer, vaig participar en els actes de lliurament del Premi Internacional d’humor gràfic Gat Perich que segueix el camí iniciat ara farà tretze anys en record i homenatge de l’humorista Jaume Perich. Enguany és la tercera vegada que es lliuren a Premià de Dalt, per la vinculació que va tenir el Jaume Perich amb aquest municipi. Abans s’havia fet a Llançà. De tal manera, que els assistents per accedir-hi ha canviat el tren pel vaixell. A les 11 del matí sortim amb golondrina del portal de la Pau del Port de Barcelona cap al Port del Masnou i després amb autocar fins a Premià de Dalt. Tot una singladura que permeté els que la férem trobar-nos amb vells coneguts i fer noves amistats, això sí, alguns una mica marejats.

Els premis aquest any han estat per la dibuixant iraniana resident a França Marjane Satrapi que va revolucionar el món del còmic l’any 2000 amb la publicació del primer volum de Persépolis. També es va retre homenatge a la figura de Máximo Sanjuan en reconeixement a la seva llarga trajectòria professional.

En definitiva, tot i ser la primera vegada que assistia al lliurament d’aquest premi, vaig poder comprovar que el bon ambient que existia i que m’havia repetit diverses vegades el meu amic Jaume Camps, no era cap exageració. I és que l’humor o és intel.ligent o no és humor
.

0 comentaris:

Qui sóc

Catalunya és i ha estat des de sempre una de les meves grans passions. Ben aviat vaig sentir la necessitat d’involucrar-me de forma activa en el procés de construcció nacional, de deixar de fer d’espectador i participar. És així com vaig entrar a les Joventuts de CDC, de les que en vaig ser secretari general, fins que aquesta organització es dissolgué per constituir Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), de la que també vaig ser secretari general i president. Durant tots aquests anys vinculat a l’activitat política (sóc Diputat al Parlament de Catalunya des de la I legislatura) he pogut participar d’experiències polítiques ben diferents: des de la política local, els meus anys com a regidor a l’Ajuntament de Mataró i president del Consell Comarcal del Maresme, tasques de partit, com a secretari d’organització i secretari general adjunt de CDC, la política espanyola, tant al congrés com al senat, i com no la política catalana com a portaveu del grup parlamentari de CiU durant dues legislatures i actualment com a vicepresident del Parlament. Sóc advocat i com a tal un dels grans plaers que m’ha donat la meva vida política ha estat el poder participar d’un fet històric com la redacció de l’Estatut de Catalunya. Sóc membre del Col·legi d'Advocats de Mataró, d'Omnium Cultural i de diverses associacions cíviques, culturals i esportives, entre altres, la Unió Excursionista de Catalunya, el centre Natació Mataró i el Centre Atlètic Laietana. En un àmbit més personal he de dir que m’agrada el cinema, la lectura i l'esport, especialment anar en bicicleta, i que, com ja us adonareu al bloc, segueixo amb molt d’interès tot el que passa en la política internacional.

Us recomano...

El Mundo Clásico de Robin Lane Fox

En un moment on la novela històrica està de moda, Robin Lane Fox, professor d'Història Antiga d'Oxford, aconsegueix convertir el seu llibre en un best-seller sense perdre el rigor acadèmic. Una demostració de que es pot fer un excel·lent assaig històric rigorós però combinant-ho amb una escriptura amena. Un llibre imprescindible pels amants de la història de l'antiga Grècia i Roma.