Mitja Marató de Barcelona

Seré molt sincer. No pensava que pogués acabar-la. Però ho he fet. L’he feta. Tota. 21 kilòmetres, que som molts kilòmetres, eh! Això sí, gràcies a la Marta Oliveró, gran atleta i amiga de Convergència que en tot moment em va marcar el ritme i em va estirar fins a l’arribada, renunciant al temps de classificació que hauria obtingut com a bona atleta. Sense ella estic segur que jo no ho hagués aconseguit.

De fet, quan uns dies abans l’Oriol Pujol em va proposar de córrer, junt amb altres companys, que formen el club d’atletisme de CDC, de recent creació però amb molta marxa perquè ja se sap que Convergència és de llarg recorregut, vaig dir que sí, sense ésser massa conscient del repte al què m’hi enfrontava. A la vista del plànol del recorregut ja no vaig tenir cap dubte. Allò era molt dur de fer per a mi. Però ja m’hi havia compromès i era qüestió, si més no, d’intentar-ho.

Durant la cursa vaig poder comprovar com molts dels participants es coneixen entre ells i tenen vivències comunes travades a força de practicar aquest esport tan autèntic com és l’atletisme. També és d’agrair la gent que d’entre el públic observa el pas de la cursa t’esperona i et dóna ànims. Destacar també la bona organització, gràcies a la implicació de molta gent tant en seguretat, com en indicacions i avituallament.

Una satisfacció poder estar entre els 3149 que vam acabar la cursa, dels 3660 inscrits.