Nous propòsits
Hi ha qui a l’inici de l’any es fa propòsits per portar-los a terme durant el mateix. Jo he fet. Un d’ells és mantenir actualitzat el meu bloc.
Prenc com a fil conductor dels comentaris que us en faré algunes de les entrevistes que he tingut aquesta darrera setmana exercint les funcions de President del Parlament, doncs el seu titular, Ernest Benach, juntament amb altres membres de la Mesa del Parlament, estaven de visita oficial a Israel.
El Kazahstan, antiga república soviètica que va assolir la independència als anys noranta és un país que fàcilment crida l’atenció. És d’aquelles zones del planeta que hom té la sensació que al llarg dels segles si hi han anat acumulant grups provinents d’arreu. Com em deia l’ambaixadora Madina Dzaharbusynova és un veritable laboratori ètnic. Més de 140 ètnies conviuen en aquest país de poc més de catorze milions de persones i una extensió de 2.717.300 km2, és a dir, unes cinc vegades la península ibèrica. El grup més nombrós és el dels kazajos (el 53’4% de la població), seguit pels russos, bielorussos i ucrainians, essent també significativa la presència de polacs (de la Polònia de veritat), d’alemanys, de coreans i d’altres.
El seu idioma oficial és el kazajo i també utilitzen el rus com a llengua de comunicació interètnica, i ambdós s’ensenyen a les escoles del país.
Precisament, els nens nascuts al Kazahstan i adoptats per catalans i catalanes era el motiu pel qual l’ambaixadora Dzaharbusynova i la vicepresidenta del Comitè de Protecció dels Drets de la Infància del Ministeri d’Educació, Sra. Raisa Sher, visitaven Catalunya amb l’objectiu de fer una supervisió de les adopcions realitzades i confirmar l’aplicació de les legislacions en matèria d’adopcions d’ambdós països.
El creixement econòmic que en aquests moments té el Kazahstan, ric en petroli i gas natural, i la seva posició geoestratègica entre Rússia i la Xina em fan preveure que les adopcions de nens del Kazahstan no trigaran gaire a desaparèixer i això voldrà dir que aquest país haurà progressat suficientment per fer-se càrrec dels seus.
Prenc com a fil conductor dels comentaris que us en faré algunes de les entrevistes que he tingut aquesta darrera setmana exercint les funcions de President del Parlament, doncs el seu titular, Ernest Benach, juntament amb altres membres de la Mesa del Parlament, estaven de visita oficial a Israel.
El Kazahstan, antiga república soviètica que va assolir la independència als anys noranta és un país que fàcilment crida l’atenció. És d’aquelles zones del planeta que hom té la sensació que al llarg dels segles si hi han anat acumulant grups provinents d’arreu. Com em deia l’ambaixadora Madina Dzaharbusynova és un veritable laboratori ètnic. Més de 140 ètnies conviuen en aquest país de poc més de catorze milions de persones i una extensió de 2.717.300 km2, és a dir, unes cinc vegades la península ibèrica. El grup més nombrós és el dels kazajos (el 53’4% de la població), seguit pels russos, bielorussos i ucrainians, essent també significativa la presència de polacs (de la Polònia de veritat), d’alemanys, de coreans i d’altres.
El seu idioma oficial és el kazajo i també utilitzen el rus com a llengua de comunicació interètnica, i ambdós s’ensenyen a les escoles del país.
Precisament, els nens nascuts al Kazahstan i adoptats per catalans i catalanes era el motiu pel qual l’ambaixadora Dzaharbusynova i la vicepresidenta del Comitè de Protecció dels Drets de la Infància del Ministeri d’Educació, Sra. Raisa Sher, visitaven Catalunya amb l’objectiu de fer una supervisió de les adopcions realitzades i confirmar l’aplicació de les legislacions en matèria d’adopcions d’ambdós països.
El creixement econòmic que en aquests moments té el Kazahstan, ric en petroli i gas natural, i la seva posició geoestratègica entre Rússia i la Xina em fan preveure que les adopcions de nens del Kazahstan no trigaran gaire a desaparèixer i això voldrà dir que aquest país haurà progressat suficientment per fer-se càrrec dels seus.
0 comentaris:
Publica un comentari