Un canvi de vida
Ho reconec, sóc un enamorat d’aquesta terra. M’agrada Catalunya: la seva gent, els seus paisatges, els seus costums, el seu clima... però ai las, el seu clima.... poder gaudir a l’estiu d’una platja del Maresme i a l’hivern de la neu dels Pirineus sembla que tinguin data de caducitat. Segons un estudi de la Comissió Europea a causa de l’escalfament global – provocat per l’acció de l’home – en un futur no molt llunyà la costa mediterrània afrontarà importants sequeres com a conseqüència de l’increment de la temperatura mitjana i, per tant, pèrdues en l’agricultura i, com no, en el turisme que podria marxar cap a d’altres latituds que es tornaran més benevolents –d’aquí uns anys - com el nord d’Europa. Així doncs, el famós problema del canvi climàtic ara ja no és un fet intangible del que ens avisen sinó que ens comença a tocar de ben a prop, més concretament a la butxaca o sinó que preguntin als directors de les estacions d’esquí dels Pirineus, i amenaça amb canviar els nostres costums.
És ‘una veritat incòmode’ com diu Al Gore, un problema que va molt més enllà de la ètica i la política i passa a convertir-se en una qüestió moral, potser de supervivència, que afecta a tots i cadascun dels ciutadans del planeta i no a generacions futures com pensaven molts. Algú que Gore coneix bé, George Bush, ha arribat a dir que no hi ha res que demostri el canvi climàtic i que el Protocol de Kioto és una bajanada. Hi estic d’acord a mitges. El canvi climàtic està demostrat però té raó en que el Protocol de Kioto no serveix per a gran cosa ja que la majoria de països se l’han saltat per tot arreu. Ara ja estem en un punt de no retorn, i hem comprovat que les mesures punitives, les multes i les taxes d’emissió de gasos amb efecte hivernacle, no serveixen per evitar la tragèdia.
Quan parlem de drets humans, no hauríem d’oblidar els drets dels que ens succeiran a gaudir d’una vida digne a un planeta en condicions. Estem abocats a un canvi de vida. Hi ha dues solucions: o bé seguim amb la mateixa inèrcia i és la naturalesa qui ens obliga a base de cops, que potser és l’única manera d’aprendre, a canviar el nostre estil de vida o bé fem alguna cosa. Com per exemple afavorir la investigació de noves fonts d’energia menys contaminants, és a dir, ajudar a la ciència, a la tecnologia, a que ens trobi una solució, com ha fet en gran quantitat d’ocasions al llarg de la història quan l’hem necessitat, i poder tornar a cridar allò d’’Eureka!’ estem salvats!.
