13 abril 2007

Un viatge pel Quebec II


Ja vam dir en un altre post que el Quebec és un d’aquells països pel que els catalans ens sentim especialment atrets i amb el que ens agrada comparar-nos. Doncs bé, un cop coneixem els resultats electorals també ens sorgeixen certes semblances.

Els “independentistes” del Partit Quebequès (PQ), liderats per André Boisclair, i els “federalistes” o “unionistes” del Partit Liberal Quebequés (PLQ) han perdut una gran quantitat de vots en favor del partit “conservador nacionalista” Acció Democràtica del Quebec (ADQ).
Utilitzo cometes perquè les definicions dels partits són extretes d’agències de comunicació, no sóc jo qui les posa. Així doncs, els “nacionalistes” de Mario Dumont han passat de 5 a 41 diputats, superant el PQ i convertint-se en el segon partit de l’Assemblea Nacional. Després de les eleccions el líder independentista ha acabat reconeixent que la independència és impossible a curt termini. Per la seva banda Dumont es declara nacionalista (de fet van demanar el SI al referèndum celebrat al 1995) però ha mantingut durant tota la campanya que no era el moment de plantejar un nou referèndum.

Per què? La pèrdua del referèndum de 1995, per només 30.000 vots, va provocar una ferida a la societat molt gran que hores d’ara encara no ha acabat de cicatritzar. De fet, la gent rebutja en gran part la celebració d’un nou referèndum. Hi ha un cert cansament i es busca una tercera via. Dumont ha proposar la creació d’una constitució quebequesa, és a dir, una mena d’Estatut per al Quebec i deixar el referèndum per a més endavant, quan la societat civil ho demandi. Mentrestant, es busca l'estabilitat, millorar el nivell de vida i fer allò que alguns opinadors aquí han anomenat com fer pedagogia. És evident que s'ha encetat una nova etapa al Quebec.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Algu que s'estima el seu país i vol aconseguir la independència sap que és un tema amb el que no es pot jugar. Cal ser honestos i realistes, no es pot demanar un referèndum cada dos per tres, per això Boisclair ha dit que ara per ara no és possible. Primer cal fer un esforç de concienciació. Això que sembla tan senzill aquí no ho entenen i convoquen referendums sortint de calçotades. D'això també hauríem d'aprendre

Kim-i ha dit...

Canadà sempre ha estat un dels meus països preferits i el Quebec el seu motor econòmic com Catalunya ho és d'Espanya. Quebec, Escòcia,...aquests països els hem de tenir en el nostre punt de mira nacional i treballar conjuntament, ja que certs lligams i trets ens fan molt semblants.

El Capità Tarragona ha dit...

Bones Festes i Feliç Any Nou!

Salutacions!

Qui sóc

Catalunya és i ha estat des de sempre una de les meves grans passions. Ben aviat vaig sentir la necessitat d’involucrar-me de forma activa en el procés de construcció nacional, de deixar de fer d’espectador i participar. És així com vaig entrar a les Joventuts de CDC, de les que en vaig ser secretari general, fins que aquesta organització es dissolgué per constituir Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), de la que també vaig ser secretari general i president. Durant tots aquests anys vinculat a l’activitat política (sóc Diputat al Parlament de Catalunya des de la I legislatura) he pogut participar d’experiències polítiques ben diferents: des de la política local, els meus anys com a regidor a l’Ajuntament de Mataró i president del Consell Comarcal del Maresme, tasques de partit, com a secretari d’organització i secretari general adjunt de CDC, la política espanyola, tant al congrés com al senat, i com no la política catalana com a portaveu del grup parlamentari de CiU durant dues legislatures i actualment com a vicepresident del Parlament. Sóc advocat i com a tal un dels grans plaers que m’ha donat la meva vida política ha estat el poder participar d’un fet històric com la redacció de l’Estatut de Catalunya. Sóc membre del Col·legi d'Advocats de Mataró, d'Omnium Cultural i de diverses associacions cíviques, culturals i esportives, entre altres, la Unió Excursionista de Catalunya, el centre Natació Mataró i el Centre Atlètic Laietana. En un àmbit més personal he de dir que m’agrada el cinema, la lectura i l'esport, especialment anar en bicicleta, i que, com ja us adonareu al bloc, segueixo amb molt d’interès tot el que passa en la política internacional.

Us recomano...

El Mundo Clásico de Robin Lane Fox

En un moment on la novela històrica està de moda, Robin Lane Fox, professor d'Història Antiga d'Oxford, aconsegueix convertir el seu llibre en un best-seller sense perdre el rigor acadèmic. Una demostració de que es pot fer un excel·lent assaig històric rigorós però combinant-ho amb una escriptura amena. Un llibre imprescindible pels amants de la història de l'antiga Grècia i Roma.