Un viatge pel Quebec

André Boisclair, cap del Partit Quebequès, en la reunió que vam mantenir el passat dia 8 de febrer

La setmana passada es van convocar eleccions anticipades al Quebec per al 26 de març. L’anunci no m’ha sorprès, ens ho van comentar totes les forces polítiques quebequeses en un contacte que hem tingut aquest mateix mes de febrer.

Són eleccions de resultats incerts. Actualment governa el Partit Liberal (PLQ) del primer ministre Jean Charest, i és el cap del Partit Quebequès (PQ) André Boisclair, el seu principal opositor amb voluntat de guanyar les eleccions. També hi ha un tercer partit minoritari, el d’Acció Democràtica del Quebec (ADQ), de recent aparició en el mapa polític del Quebec.

Fa uns mesos semblava que el Partit Quebequès ho tenia molt bé producte del gran resultat que havia obtingut en les eleccions generals canadenques, tenint present que els seus diputats són fonamentals per mantenir el govern federal d’Otawa dominat pel Partit Conservador, però les darreres enquestes apunten cap una recuperació del Partit Liberal i per tant tot indica un resultat incert.

Com a fons del tema tenim la viabilitat o no d’un tercer referèndum per la independència del Quebec. El primer es va fer el 1980 i el segon el 1995 en el què el SI va perdre per un 1% (49,42% davant d’un 50,58%). La qüestió ara resta pendent en funció de qui guanyi les eleccions. Si ho fa el partit Liberal del Quebec la seva tesi és aprofundir l’autogovern dins dels sistema federal canadenc. De guanyar el Partit Quebequès voldria convocar un altre referèndum i donar sentit al recent acord pres pel Congrés Federal a Otawa que reconeixia el Quebec com a nació.

Vull recordar el dictamen del Tribunal Superior del Canadà del 20 d’agost del 1988 sobre la secessió del Quebec, dictamen instat pel propi govern federal per saber si la constitució canadenca permetria la secessió unilateral de Quebec. La conclusió va ser que en primer lloc s’havia de fer una pregunta clara i rebre un suport popular suficient, i en aquest supòsit iniciar un procés de secessió del Quebec que, segons s’afirma, hauria de respectar els principis del dret constitucional canadenc, però a la vegada “la resta del Canadà” hauria de respectar també el principi democràtic i, per tant, la legitimitat del projecte soberanista, imposant-se així l’obligació de negociar amb el Quebec.

Sempre és bo, constatar que en algun lloc els termes es clarifiquen. Caldria per la ciència política més propera tenir present el concepte de principi democràtic com a garantia de veritable democràcia, entre dues majories legítimes, exigint la coalició de drets i obligacions per la via de l’acord.

Ara recordo el que diu l’article 2.4 del nostre Estatut: “Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s’exerceixen d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució.” És a dir, es reconeix com a soberania originària el poble de Catalunya. Però bé, parlàvem del Quebec i el 26 de març hi hauran eleccions.